.................................................................................................................................
Distant Glasses
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................
Amb aquesta sèrie de copes precisament trencades s’intenta parlar del distanciament que s’ha produït entre els objectes i les persones que els usem. Si temps enrere, els objectes se’ns revelaven com a “coses” comprensibles i al nostre abast que funcionaven a partir de tota una sèrie de mecanismes purament mecànics, lògics i reconeixibles, en l’actualitat, i gràcies a la millora i sofisticació tecnològica, els objectes se’ns mostren cada vegada més indesxifrables i distants. Objectes altament tecnològics tancats en carcasses estanques. Objectes incomprensibles que ens sotmeten a les seves lleis internes que només uns pocs programadors coneixen. Objectes que han descuidat que l’Home necessita comprendre tot allò que l’envolta per vincular-s’hi intensament.
I és que, perquè cada vegada som menys capaços d’arreglar allò que se’ns espatlla?
.................................................................................................................................
P: Jordi Vendrell
